Dona Ouroana, pois ja besta havedes

Dona Ouroana, pois ja besta havedes,
outro conselh'ar havedes mester:
vós sodes mui fraquelinha molher
e jamais cavalgar non podedes;
mais, cada que quiserdes cavalgar,
mandade sempre a best'achegar
a un caralho, de que cavalguedes.

E, cada que vós andardes senlheira,
se vo-l'a besta mal enselada andar,
guardade-a de xi vos derramar,
ca, pela besta, sodes soldadeira
e, par Deus, grave vos foi d'haver;
e punhade sempr'en a guarecer,
ca en talho sodes de peideira.

E non mooredes muito na rúa,
este conselho filhade de min,
ca perderedes logu'i o rocín
e non faredes i vossa prol neũa;
e, mentr'houverdes a besta, de pran,
cada u fordes, todos vos farán
honra doutra puta fududancúa.

E, se ficardes en besta mũar,
eu vos conselho sempr'a vos ficar
ant'en mũacho novo ca en mũa.